El meu fill te un TDAH què fem? Intervenció multimodal en el TDAH
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns infantils que més ha augmentat en els darrers anys. Manca d’atenció, excés d’activitat motora i dificultats per controlar els impulsos són els seus símptomes principals, però no els únics. Els dèficits cognitius, alteracions psicoemocionals i problemes de conductual, així com un baix rendiment escolar, juntament amb l’estrès i la repercussió emocional en la família, formen part de la complexitat d’aquest trastorn.
El tractament del TDAH es realitza a nivell del nen, família i escola, és multimodal, inclou intervencions psicològiques com la neuropsicològica, psicoeducativa, cognitiva i/o conductual i teràpia de dansa i moviment, i intervenció farmacològica en cas necessari.
Símptomes clínics i aspectes possibles a treballar amb nens amb TDAH
Treballs escolars amb molts errors i poc detallistes, dificultat en mantenir l’atenció en tasques monòtones i avorrides, especialment si són llargues, i en mantenir l’atenció en un treball en un ambient amb distraccions, són algunes de les característiques que poden estar presents en els nens amb TDAH. Problemes en càlcul i problemes matemàtics, en l’aprenentatge de la lectoescriptura i en tasques que exigeixen seguir una sèrie d’ordres o passos en seqüència, també es solen presentar; així com la dificultat en comprendre textos i extreure les seves idees principals, en organitzar el discurs “mental” i trobar les paraules adequades per expressar-se (oral o per escrit). Baixa autoestima, pobre tolerància a la frustració, dificultat per adaptar-se als canvis i novetats, baixa motivació, ansietat, símptomes depressius, dificultat per relacionar-se amb els companys i dificultats per controlar la ira, són alguns dels aspectes psicoemocionals i conductuals que també poden aparèixer en el TDAH. Recordem però que no tots els nens presentaran els mateixos símptomes i que depèn del sutipus de TDAH (inatent, inatent restrictiu, hiperactiu/impulsiu o combinat) i de la variabilitat individual .
Intervenció en el nen
La intervenció neuropsicològica ensenya estratègies i tècniques per millorar l’aprenentatge i el rendiment acadèmic, i suplir les mancances o dificultats cognitives presents en el nen. Els aspectes psicoemocionals i conductuals es treballen amb tècniques psicològiques cognitiu i/o conductuals, tècniques basades en l’atenció i consciència plena (mindfulness), programació neurolingüística i teràpia a través de dansa i moviment. La teràpia de dansa i moviment ens permet que els pares treballin directament amb el nen com si es tractes d’un joc, per tal d’enfortir el seu vincle i no limitar les seves interaccions a un contingut clarament negatiu (ficar límits, corregir, etc.). Aquesta teràpia ens permet aprofitar la tendència al moviment que presenten aquests nens al nostre favor tractament entre altres aspectes el reconeixement de les emocions, millorar la coordinació motora, adquirir estratègies per “desaccelerar-se”, etc.
Intervenció amb els pares
El treball amb els pares inclou assessorament neuropsicològic sobre aspectes relacionats amb el funcionament cognitiu del nen i millora del rendiment cognitiu i escolar (com funciona el cervell del nen, com explicar les coses al nen per entendre millor, com ajudar-lo i motivar-lo a estudiar, com aprofitar els punts cognitius forts per millorar els febles) i pautes de conducta per a saber com actuar davant de conductes com obstinació, manca de resposta a la disciplina, ira, agressivitat, etc.; basats en psicologia conductual, psicologia positiva i programació neurolingüística. El suport psicològic als pares i l’entrenament en estratègies psicològiques per afrontar l’estrès, angoixa, frustració, impotència i ràbia que poden sentir en moments donats, envers certs tipus de comportaments del seus fills.
Intervenció a l’escola
El treball amb l’escola és imprescindible per tal d’establir les pautes i estratègies comuns d’actuació amb els mestres, psicopedagogs del centre i/o equips d’assessorament psicopedagògic (EAP). Les estratègies a adoptar dins de l’aula van dirigides a modificar comportaments no desitjats, tècniques educatives per facilitar l’aprenentatge i la no dispersió, adaptació curricular, potenciar la relació entre companys, i treballar l’autoestima i la motivació, entre d’altres.
Dra. Ma. Salomé Bolló
Neuropsicòloga Clínica
Psicòloga Infantil i Juvenil
Psicòloga especialista en Psicoteràpia
Psicòloga especialista en Psicopatologia i Salut
